dimecres, 23 de febrer de 2011

MARTA, 60 ANYS

"Jo sempre he estat feliç. Excepte els mesos que vaig viure la història del cubà"

La Marta ha tingut una experiència molt dura, però tot i així ha après de les circumstàncies. És una dona que es va casar per primera vegada amb un home molt educat, però un ludòpata. Com a conseqüència de la malaltia es van desencadenar diverses discussions i ella va decidir que no volia que la seva filla creixes en aquest ambient.

Amb 33 anys va anar a Cuba amb la seva germana, i  va conèixer a un cambrer a l'hotel parlaven sovint; i al explicar-li que passava per una situació crítica en el país Cuba, la Marta va accedir a enviar-li medicaments, turrons, etc. per facilitar la comoditat del cubà. 

- "Penso que vaig tenir molta culpa, ja que li vaig obrir els ulls a un país capitalista, com diuen ells"

El cubà va veure que podia ser el seu passaport. Al acaba la estada a Cuba la Marta i la seva germana vàren tornar. L'any següent van repetir i la Marta i el cubà tenien contacte. Un cop al país cubà van decidir casar-se. 

Va descobrir que era alcohòlic i una persona diferent a la que es pensava. Però sempre es preocupava per ella i li començava agradar. 

- "La primera vegada que em va pegar ja ho vaig veure claríssim. A la segona vaig anar cap a la comissaria i vaig pensar que m'havia posat un enemic a casa. Quan em va clavar la pallissa em vaig adonar que era capaç de matar-me".

A Espanya la Marta li va intentar aconseguir un treball; però ell volia alguna cosa millor: oficinista, treballar 4 hores per un bon salari. En aquest presís moment que discutien sobre aquest àmbit:

- "Em va partir el llavi i em va provocar un vessament a l'ull. Tot a la cara. Va tenir la sang freda de treurem les olleres i continuar-me pegant, va ser una pallissa a consciència".

Al anar el metge, aquest es va sentir amb la obligació de denunciar l'agressió. Tot i així la Marta li va aconseguir la feina de 4 hores. Però tot va continuar igual i va tornar anar a la comissaria. I al tornar ell seguia a la casa de la Marta amb un ganivet a la mà; ella va agafar-ne un altre, va pensar amb la seva filla i va lluitar amb totes les seves forces, li va fer una petita ferida a l'abdomen i la Marta tenia una ferida a la mà.

Els veïns havien trucat a la polícia i l'ambulància. La policia només va dir: "Senyora, això és domicili conjugal". On la justícia es va declarà molt mascliste.

La Marta va patir varis maltractaments: el màrit i la justícia, etc.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada