MARTA, 60 ANYS

"Jo sempre he estat feliç. Excepte els mesos que vaig viure la història del cubà"

La Marta ha tingut una experiència molt dura, però tot i així ha après de les circumstàncies. És una dona que es va casar per primera vegada amb un home molt educat, però un ludòpata. Com a conseqüència de la malaltia es van desencadenar diverses discussions i ella va decidir que no volia que la seva filla creixes en aquest ambient.

Amb 33 anys va anar a Cuba amb la seva germana, i  va conèixer a un cambrer a l'hotel parlaven sovint; i al explicar-li que passava per una situació crítica en el país Cuba, la Marta va accedir a enviar-li medicaments, turrons, etc. per facilitar la comoditat del cubà. 

- "Penso que vaig tenir molta culpa, ja que li vaig obrir els ulls a un país capitalista, com diuen ells"

El cubà va veure que podia ser el seu passaport. Al acaba la estada a Cuba la Marta i la seva germana vàren tornar. L'any següent van repetir i la Marta i el cubà tenien contacte. Un cop al país cubà van decidir casar-se. 

Va descobrir que era alcohòlic i una persona diferent a la que es pensava. Però sempre es preocupava per ella i li començava agradar. 

- "La primera vegada que em va pegar ja ho vaig veure claríssim. A la segona vaig anar cap a la comissaria i vaig pensar que m'havia posat un enemic a casa. Quan em va clavar la pallissa em vaig adonar que era capaç de matar-me".

A Espanya la Marta li va intentar aconseguir un treball; però ell volia alguna cosa millor: oficinista, treballar 4 hores per un bon salari. En aquest presís moment que discutien sobre aquest àmbit:

- "Em va partir el llavi i em va provocar un vessament a l'ull. Tot a la cara. Va tenir la sang freda de treurem les olleres i continuar-me pegant, va ser una pallissa a consciència".

Al anar el metge, aquest es va sentir amb la obligació de denunciar l'agressió. Tot i així la Marta li va aconseguir la feina de 4 hores. Però tot va continuar igual i va tornar anar a la comissaria. I al tornar ell seguia a la casa de la Marta amb un ganivet a la mà; ella va agafar-ne un altre, va pensar amb la seva filla i va lluitar amb totes les seves forces, li va fer una petita ferida a l'abdomen i la Marta tenia una ferida a la mà.

Els veïns havien trucat a la polícia i l'ambulància. La policia només va dir: "Senyora, això és domicili conjugal". On la justícia es va declarà molt mascliste.

La Marta va patir varis maltractaments: el màrit i la justícia, etc.