dimarts, 1 de març del 2011

ESTER, 38 ANYS

(tenia 4 o 5 anys)



El pare em pegava a l'hora de menjar; perquè jo no volia menjar. Estava sempre molt espantada perquè em podria pegar en qualsevol moment.

"lo important es saber què et passa, d'on ha nascut el dolor i cerca ajuda, algú que ho vegi amb distància, algú que tingui empatia i després
VOLER CANVIAR"

2 comentaris:

  1. no es comparable amb les terribles pallisses, apunyalades, maltractaments psicològics; però tot influèix, tot i no se tant greu aquestes accions violentes dels pares sempre passen factura.

    s'ha de saber que està mal fet; però primer de tot d'on surt, l'origen del problema

    ResponElimina
  2. no es motiu per pegar-hi a la filla. aixo son pares qe es pensen qe es resolveixen les coses pegan. l'ho seu es qe la nena sigi forta, i amb el temps ferse mes fort! i poder portar be ls problemees n ksa!

    ResponElimina