dijous, 5 de maig de 2011

MILAGROS, 56 ANYS


Milagros es va casar sent una joveneta de 20 anys amb l'únic noi que havia conegut en tota la seva vida en el poble. Vàren tenir un fill i darrerament vàren sorgir dos més. 
Ella sempre havia estat una dona de casa i sempre va ser una dona inculta i molt insegura que vivia dependentment del seu marit, també inclut, però al ser home es veia diferent. Amb 47 anys el van despadir de la feina i es vàren tenir que apretar el cinturó. Després d'aquesta desgracia ell es va tornar més agressiu i arisc, bebia molt i quan tornava a casa era un suplisi.
La Milagros va aprendre a mantenir-se sumisa i callada, no tenia identitat. Es va allunyà socialment cada vegada més latent. 
Què seria d'ella?


VA TENIR FORÇES A EXPLICAR-HO A UNA VEÏNA I EL VA DENUNCIAR
LES COSES PODEN ACABAR BÉ, TOT I QUE SEMPRE SOLEN SER COMPLICADES


dimarts, 3 de maig de 2011

Y TODO SE TERMINA SIEMPRE

"Lloraba por las noches porque no sabía qué hacer y el miedo la tenía paralizada. Un día, tras la presión de su madre, le contó lo que sucedía y a partir de ahí todo se resolvió. Sus padres y ella fueron juntos a denunciar a este chico y tras la charla de rigor de su padre a él, nunca más volvió a molestarla. Rompieron definitivamente, ella se fue todo el verano a casa de unos primos y al volver el chico había desaparecido. Los amigos le dijeron que se fue a trabajar a las islas. Tuvo suerte."

diumenge, 1 de maig de 2011

REFLEXIÓ

I un altre cop, una vegada més tornava a sentir aquella sensació, una por que s'apoderava de cada centímetre del meu cos, de cada racó del meu cap. Fent que només ell, els seus crits, les seves queixes resonessin el meu cap, una vegada i un altra. Esperant, impacient, però a la vegada tement el primer cop, la primera bufatada, que sabia que no trigaria arribar. I sentint-me petita, molt petita davant de tanta ràbia acumulada en un sol cos, i que cada paraula que sentia de la seva boca, cada crit, cada retret semblava intensificar creient-me tot el que arribara a les meves orelles, culpabilitzant-me ser tan inútil, tan estúpida per provoca aquella situació. 

Una vegada més, tot s'esbaia sentint com les llàgrimes arribaven els meus ulls. I després PAM! El primer cop, que em feia tornar a la realitat, sentir la pudor que desprenia alcohol i a rànci. Escoltant els plors del meu fill que impotent s'ho mirava des de la porta. Però, PAM! el segon no trigava arribar. I de sobte si el tercer arribava sempre anava acompanyat d'un quart, cinquè i tot es tornava a perdre de vista, ennovolat cada un dels meus sentits, fins i tot el dolor s'esbaia. Fins que de cop quan tot tornava a la calma ja em trobava estesa al terra, sentint la fredor de les rajoles i ara si conscient a poc a poc d'un dolor insoportable a dins meu, després era conscient dels meus plors, sanglots i una altra cop tornava a ser conscient del meu cos adolorit, magullat i estabornit. Però el pitjor de tot era la culpa, sentir que em mereixia cada cop i cada renec, que tot el meu cos hauria d'esta golpejat i maltractat perque jo l'havia despertat. 

dissabte, 30 d’abril de 2011

SONIA, 17 ANYS






Tenia el seu grup d’amics de nois i noies. Un noi venia de una família desestructurada: pare alcoholic, germà a la presó i era toxicoman. Vàren començar a sortir com a parella. 

Li va dir: “no te pongas faldas cortas ni tops” 




Tot i que li va sembla exessiu el va obeïr… 





Així comença una història horrorosa i terrorífica per la Sonia.

dijous, 28 d’abril de 2011

TE DOY MIS OJOS

És una pel·lícula que dóna a conèixer i mostra el maltracta a la dona. 

Explica la vida de la Pilar que surt fugint de casa seva portant-se en si només quatre trastos i el seu fill Juan. El seu marit Antoni la surt a buscar ràpidament... per saber més detalls.



Los conceptos están equivocados y donde dice hogar se lee infierno, donde dice amor hay dolor y quien promete protección produce terror.

dilluns, 18 d’abril de 2011

TANCAT PER VACANCES



Aquest Setmana Santa, TRACTA'M BÉ i el seu equip segueixen sent solidaris en la intimitat del seu lloc de vacances. Però la pausa no serà llarga. Us esperem al..


DIMARTS 26 DE ABRIL