Milagros es va casar sent una joveneta de 20 anys amb l'únic noi que havia conegut en tota la seva vida en el poble. Vàren tenir un fill i darrerament vàren sorgir dos més. Ella sempre havia estat una dona de casa i sempre va ser una dona inculta i molt insegura que vivia dependentment del seu marit, també inclut, però al ser home es veia diferent. Amb 47 anys el van despadir de la feina i es vàren tenir que apretar el cinturó. Després d'aquesta desgracia ell es va tornar més agressiu i arisc, bebia molt i quan tornava a casa era un suplisi. La Milagros va aprendre a mantenir-se sumisa i callada, no tenia identitat. Es va allunyà socialment cada vegada més latent. Què seria d'ella? VA TENIR FORÇES A EXPLICAR-HO A UNA VEÏNA I EL VA DENUNCIAR LES COSES PODEN ACABAR BÉ, TOT I QUE SEMPRE SOLEN SER COMPLICADES |
Són només dues paraules, "Tracta'm bé", però centenars, miles de dones, pronunciar-les, exigir-les, callar-les, els ha costat molt més que sang, suor i llàgrimes. Isabel Coixet. Barcelona 2004
dijous, 5 de maig del 2011
MILAGROS, 56 ANYS
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada